Entre l'Eternitat i el No-Res
De vegades la filosofia discuteix sobre «eternitat» i «buit». Tot i que la filosofia discuteix l’«Eternitat», no es refereix al temps que s’estén sense final, sinó que estableix les bases d’una imatge del temps més enllà del temps mateix. De la mateixa manera, quan discuteix el «Buit» no suposa l’absència d’un llibre que no es veu o d’una flor que s’obrí ahir i ja no hi és; és Buit absolut. Aquest buit absolut no es pot referir o mostrar. Se’m podria rebatre dient: «No considero que m’afecti, perquè estic viu avui, el 2023». Tanmateix, en l’actualitat, definir l’existència pròpia és impossible sense considerar els conceptes d’Eternitat i Buit. Per què és així?
La Facultat de Lletres, amb les seves variades disciplines com ara filosofia, història, literatura, i també sociologia i psicologia, no és un lloc que pugui respondre de manera directa a les problemàtiques que avui dia ens confronten. És difícil esperar que les disciplines d’humanitats trobin solucions o coneixement específic sobre els problemes seriosos i ben diferents com ara sobre el medi ambient mundial, les malalties, l’alimentació, l’energia, els conflictes bèl·lics, les disparitats socials o la salut mental. Tot i això, les nostres disciplines proporcionen una consideració fonamental per observar amb calma on som i a què ens enfrontem. Això vol dir que ens obliga a mirar-ho a distància, a fer un pas enrere i reflexionar-hi. Aquells que es troben atrapats enmig d’un problema no es poden observar a si mateixos o al problema de manera completa, de manera que no arriben a reconèixer qui són en realitat. Les disciplines d’Humanitats, des de l’àmplia visió de la història i la cultura, ens porten a pensar què significa estar vius en aquest planeta avui dia. En els límits d’aquesta visió es troben l’eternitat i el buit.
«Però, no és estrany aquest parlar del “Buit” sobre el qual heu dit abans que no s’hi podia referir?». Sí, és una observació perspicaç. La filosofia i les humanitats és aquest lloc on s’ocupen de parlar sobre coses que no es poden posar en paraules, de veure coses invisibles i d’esperar coses inesperades. Què és el que ho fa possible? Per exemple, tenim la Paraula. Les paraules tenen el poder i la capacitat de canviar la gent i el món en què viuen. Per aquesta raó, si fem servir la Paraula sense cura, empobrim les nostres vides i la nostra societat, i el món es transformarà en un lloc asfixiant.
Desafiem l’impossible de posar en paraules amb la Paraula. Al món on vivim, buscar una solució fàcil o actuar de manera egoista convençuts de saber el que fem ens pot dur a perdre de vista allò que és més important. A través del concepte «Eternitat» hem de revisar aquest moment, els temps que vivim i la continuïtat de la raça humana. A través del concepte de «Buit» hem de revisar el nostre rol actiu en el present, el Japó i el món. Estem preocupats cercant alguna cosa en algun lloc entre l’Eternitat i el Buit. Tots junts pensem sobre què és l’existència a la Facultat de Lletres. I així trobem una vida millor.
Noburu Notomi, 56è Degà de la Facultat de Lletres
